Inici / Patrimoni natural
Patrimoni natrual: Riquesa paisatgística
La Vall del Ges es troba ubicada al nord-est de la comarca d’Osona.  Limita al nord amb el Bisaura, al nord-est amb la Garrotxa, a l’est amb el Cabrerès, a l’oest amb el riu Ter i el Voltreganès i al sud amb la Plana de Vic. Engloba el curs fluvial del riu Ges, amb el riu Fornés com a afluent. El riu Ges travessa els termes municipals de Vidrà (168 habitants), Sant Pere de Torelló (2264 h), Sant Vicenç de Torelló (1911 h) i Torelló (13269 h) abans d’abocar el seu cabal al riu Ter. El riu Fornés passa a prop de la parròquia de Sant Andreu de la Vola, veïnat de Sant Pere de Torelló, i aboca les seves aigües al riu Ges poc abans d’arribar a Sant Pere de Torelló.
Destaca la presència del castell de Torelló, del qual només resten els fonaments del mur i part de la torre del castlà, presidint el curs baix del riu Ges i a qui devem el topònim de la major part dels municipis de la vall, un sol municipi fins a principis del segle XVII.
Vall del Ges
El riu Ges neix a Ciuret (Vidrà), Prepirineu, i travessa per l’estreta vall de Forat Micó per obrir-se i donar pas a la Vall de Torelló. Destaquen la Serra de Bellmunt (1246 m) amb el seu santuari, la serra de Llancers, el Puigsacalm (1515 m) i la Serralada Transversal amb Sant Julià de Cabrera (1311 m) presidint els espectaculars cingles. Tot aquest entorn muntanyenc és un marc paisatgístic de gran bellesa i, alhora, una font de riquesa per la presència de boscos diversos que contrasten amb la conca erosiva de la Plana de Vic i els seus camps de conreu. Aquests indrets enlairats són uns espectaculars miradors de la Plana, on destaca la coneguda boira fruit de la inversió tèrmica.

La presència de boscos és un dels principals atractius de la Vall del Ges. Destaca la presència de boscos caducifolis, en especial la fageda, a la part nord de la Serra de Bellmunt, Serra de Llancers i Cabrera. Aquests indrets, solcats per antics camins rals i de difícil accés han permès la seva conservació tot i que tradicionalment s’ha explotat aquest bosc per a l’obtenció de fusta de faig o altres espècies arbòries similars. La fageda més coneguda de la Vall del Ges és La Grevolosa, constituïda en una vall de difícil accés molt propera al coll de Barcons i a l’ermita barroca de Sant Nazari, amb uns roures i boixos espectaculars. Diversos faigs catalogats com a arbres monumentals de Catalunya i un concert de música anual, La Tardoral, donen un especial encís a aquesta fageda.

També trobem el domini de la roureda al fons de la Plana de Vic i per sobre de l’alzinar a la cara sud de Bellmunt. La presència de roures a la plana, molt malmesa per l’ocupació del terreny com a camps de conreu és deguda a la inversió tèrmica. La seva aparició en alçada per damunt de l’alzinar és fruit de la major humitat i menor temperatura que es dóna en alçada. Sovint, però, l’alzinar i la roureda formen un bosc mixt (castell de Torelló). L’alzinar domina a la part més baixa de la serra de Bellmunt, és el bosc més abundant als tres municipis de la Vall de Torelló. Aquest bosc, tradicionalment aprofitat per a l’obtenció de carbó vegetal i fusta, se segueix aprofitant per a obtenir llenya.

Queda encara una altra formació arbòria destacable, el bosc de ribera. Una mena de vegetació distribuïda en forma tubular, vista des de l’aire, ens indica el pas d’un curs fluvial o d’un rierol. A la Vall del Ges ha desaparegut en part per la plantació de pollancredes o espècies similars. Espècies com el vern i el salze tenen més presència a la riba del Ter.

Orogràficament cal destacar la presència de turons testimoni (Bad lands) de marga gris blavenca característica de la Plana de Vic, sovint aixaragallats per l’erosió dels xàfecs freqüents de la contrada. Aquest turons acostumen a tenir claps d’alzinar o roureda.

Pel que fa als testimonis antròpics de la Vall del Ges es poden destacar l’ermita de Bellmunt, Sant Nazari, Sant Andreu de la Vola, Sant Roc, Sant Julià de Cabrera (Cabrerès), l’ermita romànica de Sant Vicenç de Torelló, del segle XII, Lurdes de Madiroles (Puigagut), les esglésies parroquials de Sant Pere de Torelló i Torelló, el santuari de Rocaprevera i l’ermita de la Coromina, totes dues obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas. Castells o restes de fortificacions: castell de Torelló, castell de Curull, castell de la Vinyeta, Castell d’Orís. Molins de riu: Molí de la Riera (Sant Pere de Torelló), visitable actualment; i restes d’antics molins molt malmesos pel pas del temps: Bracons, Salgueda, Pigrau, Parracs, Ca l’Andreu, Puigbacó, Malianta, Coromina o el de l’Espona de Saderra o el salt del Mir (Santa Maria de Besora). Colònies industrials: La Mambla (Orís), Borgonyà i Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló), El Pelut (Orís), La Coromina (Torelló) i La Farga Lacambra (Masies de Voltregà). Fàbriques de riu: Can Blanc, Cal Feiner (xemeneia), Can Tarrés. Finalment: les torneries de la Vall del Ges.          
Museu de la Torneria 2015 Web realitzat per: Creaci贸 de p脿gines web Torell贸 - SGM