DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
8 de març de 2019

Maria Gumfaus Culí (1922 – 1998) En el món de les torneries de fusta sovint trobem el tòpic: La torneria és un ofici d’homes. Si analitzem, però, la realitat, trobem casos que desmunten la dita. Aquest és el cas de Maria Gumfaus, una dona emprenedora que va endegar un projecte empresarial i, alhora, una família amb dotze infants. El seu pare, Josep Gumfaus, natural de Navarcles, es dedicava al comerç de fusta. Era un home amb una forta capacitat directiva i organitzativa; qualitats que heretà la seva filla. A Santa Coloma de Gramanet va conèixer Ignàsia Culí Serra. Es varen casar i varen tenir la Maria. Pels volts de 1925 anaren a viure a Sant Pere de Torelló, un poble amb prop de dos mil habitants l’any 1936, amb quaranta-cinc torneries i prop de tres-cents torners i torneres. Així doncs, Maria Gumfaus va créixer en un poble on es vivia envoltat de torners; rar era el carrer on no hi hagués cap taller. A l’escola Vedruna va aprendre a llegir, a escriure i a cosir; s’educava per ser mare de família. Es va casar amb Pere Font Casellas, un jove que feia de torner a Can Gató, una de les torneries més important per aquells anys a Sant Pere de Torelló. Als anys quaranta del segle XX es decidiren a muntar plegats un negoci propi: una torneria al carrer Doctor Casas. L’empresa pròpia va créixer amb l’esforç dels dos: quan ell sortia a vendre, ella servia les comandes, pintava les peces, organitzava el magatzem, tractava amb els marxants de fusta (avellaner, boix o faig). El seu article principal era el joc d’escacs amb peces de boix. El caràcter i l’empenta empresarial de Maria Gumfaus era notori. De seguida va adoptar el rol de mestressa: feia tractes amb els clients, contractava personal, duia la comptabilitat, negociava amb els proveïdors, etc. Tant era així que el seu marit era conegut com En Gumfaus, el cognom de la seva dona. Entre el col·lectiu femení provocava una mena d’enveja i admiració. L’any 1973 traslladà la torneria a Ripoll i, poc després endegà una indústria tèxtil. Morí a Terrassa l’any 1998. Uns quants dels seus fills varen seguir l’estela de la mare i són o han estat empresaris emprenedors. Museu de la Torneria, març de 2019

Compartir en FB







Museu de la Torneria 2015 Web realitzat per: Creació de pàgines web Torelló - SGM